Inizjamed Blue White@0.5x
Festival Mediterranju tal-Letteratura ta Malta / Malta Mediterranean Literature Festival
Laia López Manrique

Laia López Manrique

ġisem li jikber

ġisem li jikber

ġo fih innifsu

ma jħallix traċċi

lanqas mhu se jħalli

wirt

li jidher

Laia López Manrique. Traduzzjoni ta’ Jean Paul Borg

un cuerpo que crece

un cuerpo que crece

hacia adentro

no deja pistas

no dejará

herencia

visible

Laia López Manrique


Qalb Nisa Waħedhom

HIJA (mil-Latin illa): pronom personali. It-tielet persuna femminil. Mingħajr prepożizzjoni, il-pronom jiġi s-suġġett. Magħha, tintuża f’każi oblikwi.

Noħlom biha. Noħlom li se nsibha f’postijiet mhux mistennija, f’toroq imrammla fi bliet li qatt ma żort.

Noħlom biha, intaffi n-nuqqas tagħha bir-ritratti, il-preżenza tagħha tant qawwija li post timmarkah. Ankra, ġilda tofroqilha l-għera u tqassamha bejn ir-retina għajjiena u s-suba’ li dejjem imelles in-nuqqas tagħha.

Hija: ommi, oħti (ma semblable, ma soeur), qasma, profil, leħen li jsaffar (fejn?), li jgħosfor, ġewwa lejn il-gerżuma, kurrent li jġorr ix-xewqa u jgħawwarha, ’il ġewwa, lil hinn minnha nfisha, lejn xtutha.

Laia López Manrique. Traduzzjoni ta’ Jean Paul Borg

Entre Mujeres Solas

ELLA (del latín illa): pronombre personal. Forma de 3.ª persona en femenino. Sin preposición, es sujeto. Con ella, se usa en los casos oblicuos.

Soñar con ella. Soñar con encontrarla en lugares improbables, en las calles arenosas de ciudades que nunca he visitado.

Soñar con ella, relieve en las fotografías, presencia turgente que se deslinda del plano. Con ella como ancla, piel que cuartea su desnudez y la reparte entre la retina exhausta y el dedo que roza siempre una ausencia.

Ella: mi madre, mi hermana (ma semblable, ma soeur), hendidura, perfil, voz que silba (¿dónde?), que huye, garganta adentro, corriente que se lleva el deseo y lo ahueca, más allá de sí, en su orilla.

Laia López Manrique


(LO)

Tkun ġewwa t-twerżiqa. Ma toħroġx minnha. Ma toqrobx lejha. Ma tiftaħhiex b’sikkina: ġa tinsab fiha. Bħal ħlejqa minuskola, bla kwiet. Bħal ħallieq. Tqanqal il-vuċijiet ġewwa t-twerżiqa. Tibdel id-direzzjoni tal-ħoss. Tħallihiex tidħol f’ġismek, tħallihiex: ħalliha toħroġ mit-tanbur, ħalliha titlaq. Kultant, għall-inqas. Ħalli t-twerżiqa toħroġ, bla griżmejn, mit-tanbur. Imbagħad ħalliha tidwi lejn ġismek, qisha mewġa żgħira, żvixxrata. Ħalliha tidħol hekk fi griżmejk. U kif tkun hemm ġew, tismagħha tiżdied imqar bit-triplu. Trid tħoss, ma’ ġismek kollu minn fuq s’isfel, kif it-twerżiqa tbati, kif titkagħweġ, kif kull mewġa tgargar, taħbat u tfur ma’ kull parti ta’ ġismek.

Tkun int (dik il-ħaġa). Ħlejqa bla ndiema, mgħottija bis-suf ħafif ta’ fellus. Annimal iterter, jitkattar bħall-plankton. Mingħajr ebda unità, mingħajr forma ta’ xejn, mingħajr familja. Jew ftit li xejn. Tkun int dik il-ħaġa (li hemm ġot-twerżiqa), dik il-ħaġa (bla isem), dik il-ħaġa (li m’għandha xejn, għax mhux minnha li jkollha jew li jista’ jkollha xi ħaġa). Ħlejqa li ma timla ebda sillaba, li tħokk mat-truf. Ħlejqa niexfa u verġni. Imċajpra f’għajnejha stess. Għall-oħrajn ma teżistix. Dik il-ħaġa li t-twerżiqa tqisha l-qattiel tagħha. Dik il-ħaġa li t-twerżiqa tqisha parassita. Dik il-ħaġa li t-twerżiqa qatt ma tqisha l-qofol tagħha: bħal tarf bla sugu, il-parti t’isfel ta’ driegħ, il-ħaġa moħġaġa tal-isfinġi. It-tiċrita l-kbira.

Laia López Manrique. Traduzzjoni ta’ Jean Paul Borg u Antoine Cassar

(LO)

Estar dentro del grito. No traspasarlo. No ir hacia él. No abrirlo en canal: estar ya dentro. Como una criatura minúscula y febril. Un demiurgo. Agitar las voces dentro del grito. Cambiar la dirección del sonido. Que no entre en el cuerpo, que no entre: que salga del tímpano, que lo abandone. A veces. Que el grito a veces salga, sin garganta, del tímpano. Que el grito resuene entonces hacia el cuerpo como una pequeña onda desventrada. Que entre así en la garganta. Que desde dentro la captación del grito sea, al menos, triple. Que se sienta, cuerpo abajo, cómo el grito sufre, cómo es enroscado sobre sí, cómo cada pliegue ruge, choca y se desborda entre los órganos.

Ser (lo). Criatura impenitente, cubierta por el vello leve de un polluelo. Animal aterido y múltiple como el plancton. Sin unidad, sin composición, sin lazos de familia. Apenas. Ser lo (que está dentro del grito.) Lo (que no tiene un solo nombre), lo (que no tiene, porque tener no es su posibilidad ni su atributo.) Criatura que no llena un sintagma, que solo araña sus esquinas. Criatura seca y virgen. Desdibujada para sí. Ausente para otros. Observada por el grito como su asesino. Observada por el grito como su parásito. Observada por el grito jamás como su núcleo: como una parda extremidad, un antebrazo, el enigma planteado por la esfinge. El gran desgarramiento.

Laia López Manrique



inti m’intix

inti m’intix ommok

missierek

bintek

m’intix

biċċa sħiħa

razza

il-ġurisdizzjoni niexfa

ta’ iġsma ħajjin

 

inti

belt ma tagħti għal imkien

fil-memorja

hemm passi

taħt dak li jlellex

dak li jirnexxilu

iqum

l-ilsien

taħt ix-xoffa

il-kesħa

id-difer

l-eku

l-isfumatura

ta’ kulur ir-retina

kollox

imċajpar

kollox

bejn wieħed u ieħor

Laia López Manrique. Traduzzjoni ta’ Jean Paul Borg

 

tú no eres

tú no eres tu madre

tu padre

tu hija

no eres

un bloque sólido

una estirpe

la seca

jurisdicción

de cuerpos

vivos

tú eres

la ciudad inconexa

en la memoria

los pasos

bajo el fluorescente

lo que alcanza

a rozar

la lengua

bajo el labio

el frío

la pezuña

el eco

la saturación

del color

en la retina

todo

lo difuminado

todo

lo aproximativo

Laia López Manrique